Dilluns: em llevo. Vaig a treballar, torno a casa, sopo, contesto emails de feina i a dormir. Dimarts: em llevo a les 7.30, vaig a la piscina, compro el regal d’aniversari a una amiga, vaig a treballar, torno a casa, escric al blog i a dormir. Dimecres: em llevo a les 9, vaig a depil·lar-me, a treballar, a l’Estadi Olímpic a veure un partit. Dijous: em llevo a les 7.30, vaig a la piscina, esmorzo mentre repasso emails, a treballar, faig acte de presència –curt- a la festa sorpresa de la germana del meu cunyat, corro cap al cine, a casa i dormir. Divendres: em llevo a les 7.45 per anar a l’oculista, faig un encàrrec i a la feina. I potser aniré a sopar. Dissabte: em llevo a les 8, vaig a la perruqueria i directa a un casament. Diumenge: temps de relax. 24 hores de no fer res. Quasi no m’ho crec.

I el millor de tot és que se’ns omple la boca de “és que tinc l’agenda plena, no tinc ni un moment per a mi”. I com més enfeinats estem, més moderns som i més important sembla la nostra vida. Però per dins ens preguntem en quin moment vam deixar de saber avorrir-nos, vam deixar de mirar el rellotge per veure caminar lentament les agulles i vam deixar de descansar. I sovint ens demanem què podem fer per tenir més temps lliure i desatepeir l’agenda. I per dedicar-lo a nosaltres. Que ens ho mereixem. Home ja!

Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià