No perdre el temps amb tonteries ni amb persones tontes, acceptar els bons consells, estalviar més, ser més pacient, trucar més en comptes de tants e-mails, enrecordar-me de fer la travessa (si no, no em pot tocar!!), desenganxar-me dels sms, de la tecnologia en general, actualitzar el meu blog més sovint, escriure en aquest diari més sovint, no obsessionar-me amb la feina, no obsessionar-me si no arribo a tot, seguir anant al gimnàs, ser menys perfeccionista i més tolerant, acceptar que els altres no sempre actuaran com jo esperaria que ho fessin, calmar-me, calmar-me, calmar-me...

Un cop ha passat la voràgine de festes de Nadal, dos mesos després és el moment ideal per fer recompte de tot el que va passar l’any anterior i fer una llista assenyada dels propòsits de l’any que tot just ha començat. Com els Oscar, t’ha de donar temps a reflexionar i poder fer, així, una valoració no objectiva, però sí allunyada. Amb la distància suficient.

Com no tinc grans fites com podrien ser deixar de fumar, o de beure, ni m’he d’aprimar una gran quantitat de quilos, em passen pel cap una vintena de coses que podria fer per millorar la meva vida i complir amb totes les meves responsabilitats però sense estrès. En anglès, aquests propòsits d’any nou són les “new year resolutions”, un concepte, però, que si traduïm literalment, no significa “propòsit”, sinó “determinació” o “decisió”. I la diferència és abismal entre un propòsit (trobo que hauria de fer això) i una determinació (estic convençuda que he de fer i -què coi- és clar que faré això). Aquest 2008, no em proposaré coses, tinc la determinació de fer-les.