la_meva_altra_Jo
De vegades ens sentim sols, a la nostra ciutat, per molt acompanyats que estem. De vegades ens sentim com un nino trencat, però sempre apareix una espurna d'esperança. Si ens hi esforcem.
Aquestes són les columnes que publico al rotatiu setmanal 'L'Independent de Sant Adrià'
Que us agradin!
L'independent
Web de L'Independent de Sant Adrià |
blogs de periodistes
Àlex |
Juanjo |
Myriam |
Noemí |
Oriol |
Roig |
arxiu_de_columnes
de febrer 2007
de març 2007
de maig 2007
de setembre 2007
de febrer 2008
de març 2008
d’abril 2008
de juliol 2008
de gener 2009
de setembre 2009
de desembre 2009
crèdits
blogger
blogskins
brushes:
x
lyrics: big city life by mattafix
#id10tdoc;
@ruth gumbau
diumenge, 30 de març del 2008
Si una cosa pot sortir malament, sortirà malament. Dissabte al matí, vaig tard. Fem una calçotada casolana amb els amics. Ens repartim les feines. Jo faig la salsa. Ha corregut el rumor que la faig bona. Però vaig tard. Acabo d’escalivar els alls, el pebrot i els tomàquets. Els afegeixo a la batedora amb la nyora, ametlles, avellanes, pà torrat, oli, sal i vinagre. Nivell 6 de batedora. El màxim. Per Déu, que vagi ràpid, que encara m’he de vestir. Aparto un segon la vista de la batedora i quan hi torno, ai las!, hi ha gotes del romesco a la cafetera, al microones, i a la nevera. Per sort el gruix de la salsa continua dintre de la batedora que -en quin gran moment- acaba de morir.
Afortunadament, tinc una botiga d’electrodomèstics just a sota de casa meva. Em poso l’abric, em mig pentino i baixo corrent a comprar-ne una de nova. M’ho prenc amb una miiiiica de calma i decideixo adquirir una de bona, una que em duri una mica més que l’anterior, si més no. Agafo una dependenta i li demano que m’aconselli, no em fa res gastar una mica més si sé que el nou estri no em deixarà tirada! La noia és molt correcta. M’explica quina és la més cara, la més barata i me’n destaca una que diu que és la millor en la relació qualitat-preu. Com que la marca m’és familiar, li faig cas i la compro.
Pago. Mentro espero el tiquet ve un company seu i comencen a fer bromes. Sobre el fet que ell va a missa cada diumenge. I acte seguit, en un volum una mica més que elevat, li diu davant meu que en realitat és un coi de feixista per anar cada diumenge a l’església. Agafo el tiquet atònita. A banda de la simplicitat del sil·logisme “vas a missa= ets un fatxa”, què hauria passat si jo arribo a ser una fervent catòlica? Em van donar ganes de dir-li que havia d’anar amb compte, que les coses no es feien ni es deien així, ni menys encara davant d’una clienta. Però no tenia temps. Havia de fer la salsa dels calçots!
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
21:03
diumenge, 23 de març del 2008
Stanley Milgram va elaborar als anys 60 a teoria dels sis graus de separació, segons la qual, qualsevol persona està, com a màxim, a sis graus -o apretades de mans- de qualsevol altra persona del món, ja sigui la Reina d’Anglaterra, George Clooney, un pastor gallec o un ramader del Senegal. Òbviament la teoria és absolutament indemostrable, però de vegades les casualitats són absolutament sorprenents. Quatre en vint-i-quatre hores, he tingut.
Divendres al migdia. Resulta que la meravellosa veïna, A, que s’ha instal·lat al costat de casa dels meus pares i que acaba de tenir una nena preciosa per la qual la meva mare està “coladeta” és la cosina de la que va ser la meva millor amiga de la infantesa, S. A la nit sopo a casa d’una companya de feina, C, amb tot el departament. Abans de marxar, li pregunto al xicot d’aquesta noia, R, on treballa i veig que és company de feina de la meva tieta. Dissabte matí m’escriu un amic, A.P. (que també és amic de C) per dir-me que la seva mare havia anat a comprar el vestit pel casament del seu fill (A.P.) i havia anat just a la botiga de la meva mare, I. A la tarda, de calçotada, un dels amics de la meva parella, S.D. ens sorprèn dient-nos que és amic del germà d’un dels nostres millors amics A.T. i que coneix el nostre amic i germà de l’anterior, J.T. (que també és amic d’A.P, per cert).
Petites mostres que la teoria dels 6 graus no va tan desencaminada.
Una amiga meva va conèixer en Damon Albarn, cantant de Blur. Això significa que jo estic a dos graus d’ell i els que em coneixeu, a tres. I les mares dels que em coneixeu, a quatre. I així successivament. Això si és que no coneixeu la meva amiga, que llavors, estareu a menys graus.
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
21:02
