la_meva_altra_Jo

De vegades ens sentim sols, a la nostra ciutat, per molt acompanyats que estem. De vegades ens sentim com un nino trencat, però sempre apareix una espurna d'esperança. Si ens hi esforcem. Aquestes són les columnes que publico al rotatiu setmanal 'L'Independent de Sant Adrià' Que us agradin!

L'independent

Web de L'Independent de Sant Adrià |

blogs de periodistes

Àlex | Juanjo | Myriam | Noemí | Oriol | Roig |

arxiu_de_columnes

de febrer 2007
de març 2007
de maig 2007
de setembre 2007
de febrer 2008
de març 2008
d’abril 2008
de juliol 2008
de gener 2009
de setembre 2009
de desembre 2009

crèdits

blogger
blogskins
brushes: x
lyrics: big city life by mattafix
#id10tdoc; @ruth gumbau

divendres, 25 de juliol del 2008

Nova York, Vietnam, Tailàndia, República Dominicana… aquests són alguns dels destins estrella aquestes vacances. Cap novetat. La meva sorpresa arriba aquí: fa poc una familiar meva va estar a la República Dominicana. Normalment no li atrauria una d’aquestes estades de polsereta: un munt d’hores estirada a una hamaca, en bikini, ara un gelat, ara un còctel, i cap més activitat. Però l’estrès acumulat a la feina li va fer repensar-se aquesta opció i així ho va fer.

Quan va arribar a l’hotel que havia reservat per internet es va trobar amb una cosa en què no s’hi havia fixat. Resulta que l’hotel no admetia nens. L’edat mínima era de 16 anys per poder allotjar-s’hi. A ella no l’afectava, perquè viatjava amb la seva parella. “Bé, més tranquils estarem”, van pensar. I aquella setmana no va haver ningú que els esquitxés d’aigua ni que els llencés una pilota.

Realment aquesta exclusió infantil pot ser una bona idea per gent que no tingui ganes de veure nens, però llavors se m’acudeixen més idees d’hotels que podrien muntar. Podrien fer hotels que no deixin entrar la gent que cridi. No suporto els crits. I ja posats, i seria molt més d’agrair, jo faria hotels on no es deixi entrar als que no utilitzen desodorant. I als que es pugen els mocs ostentosament.

Com si la mala educació hagués de ser una cosa només dels nens.

Etiquetes de comentaris:

- this big city life;
9:22