dimecres, 23 de desembre del 2009
S’acosta el Nadal i, per tant, el moment de fer un reset. De tornar a començar de nou. D’oblidar el que ens ha passat els últims 12 mesos i encetar el 2010 amb la il·lusió que el nou any ens portarà tots els nostres desitjos.
I, com sempre per aquestes dates, toca fer resums. Veure quines són les coses que ens han fet ballar el cap. Pel que fa les notícies, n’hi ha tres que ens han tret la son (o ens l’han produït per avorriment a còpia de repetir-les tant). Sens dubte són la crisi econòmica, la Grip A i el Barça.
De l’equip de Guardiola poca cosa queda per dir. Un triplet fantàstic, un joc de somni, nanos del planter i la joia i la xerinola al camp com feia temps que no es veia.
De la crisi econòmica... que ens hem d’apretar el cinturó, que els que tenim feina no podem queixar-nos massa o, si més no, fer-ho amb la boca petita, i que no hem de tornar a comprar pisos que no podrem pagar ni en 3 vides. De tot se n’aprèn.
De la grip A, la grip nova, la grip porcina... com li volgueu dir... tota aquella por se n’ha anat en orris. Tots coneixem a aquestes alçades algú que l’ha passada i no ha resultat ser tan terrible.
I sabeu què? Que el 2010 penso seguir gaudint d’un dels meus moments preferits. A casa, que no es gasta, veient el Barça i lliure de virus.
Bon any nou!
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
19:49
dimecres, 16 de setembre del 2009
Sarkozy és com Superman. Ara tʼintenta solucionar una crisi, ara li troba un seient a Zapatero al G20... i a sobre es lliga la noia més maca, la més alta i la que canta més bé.
És difícil -sent tan perfecte- que no et creguis el rei del mambo i capaç de solucionar tots els problemes del teu país. Dubto que la pirateria informàtica sigui el problema més gran que té França actualment, però aquesta setmana el seu consell de Ministres ha aprovat una llei segons la qual es podrà tallar la connexió a internet a aquells que es baixin pel·lícules o música pels programes dʼintercanvi dʼarxius -els coneguts com a P2P. Els internatutes rebran 2 avisos i al tercer, els deixaran sense internet, però lʼhauran de seguir pagant. El càstic, just o no, sʼaplica un cop sʼha comès la falta. No com a Espanya.
Recordeu la pel·lícula de Tom Cruise ʻMinority Reportʼ? Era un policia capaç de descobrir els delictes abans que passessin, i això li permetia detenir els culpables abans que en realitat ho fossin.
Això és el que fa la SGAE amb nosaltres. Ens tracta de criminals i ens jutja sense conèixeʼns. LA Societat General dʼAutors i Editors ens cobra un canòn per llapis usb, impressores, dvdʼs, etc, independentment que el que imprimim siguin aquestes columnes, o els deures dels nosrtres fills. Ara demana diners als pobles de Fuenteovejuna i Zalamea perquè els seus ciutadans representen les obres de Lope de Vega i Calderón. I és clar, es veu que aquests dos escriptors es deuen haver queixat...
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
19:29
divendres, 23 de gener del 2009
Estem carregats de tonteries. Cada cop ho veig més clar. I gran part d’això ve de arran de l’odiosa cultura del «políticament incorrecte». Ens ha fet esdevenir rídículs en moltes situacions.
Segur que recordeu el “miembra” de la Ministra Bibiana Aído. Probablement va ser tan sols un descuit de la titular d’Igualtat, que tan capficada a no ser políticament incorrecta, va decidir que dir “todos los miembros” no era adient per referir-se també a senyores.
Doncs no. El llenguatge no funciona així. Des de sempre, dir “ells” significa ells i elles igual que “vosaltres” no té gènere i pot designar persones de sexe masculí o femení.
Llegeixo avui al lloc web de l’Ajuntament de Barcelona que la Pirena d’ha presentat a la ciutat comtal. I els barcelonins i les barcelonines han pogut veure els trineus i els gossos. M’encén aquest nou costum. Algú es pensa que ser feminista passa per inventar-se noves regles lèxiques? Algú es pensa que m’ofendré perquè diguin “els barcelonins” per referir-se a mi, que sóc dona? M’ofenen unes altres coses: la diferència salarial entre homes i dones, per exemple, però no aquest nou costum. Fins aviat, lectors (i us incloc a les dones, òbviament).
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
12:17
divendres, 25 de juliol del 2008
Nova York, Vietnam, Tailàndia, República Dominicana… aquests són alguns dels destins estrella aquestes vacances. Cap novetat. La meva sorpresa arriba aquí: fa poc una familiar meva va estar a la República Dominicana. Normalment no li atrauria una d’aquestes estades de polsereta: un munt d’hores estirada a una hamaca, en bikini, ara un gelat, ara un còctel, i cap més activitat. Però l’estrès acumulat a la feina li va fer repensar-se aquesta opció i així ho va fer.Quan va arribar a l’hotel que havia reservat per internet es va trobar amb una cosa en què no s’hi havia fixat. Resulta que l’hotel no admetia nens. L’edat mínima era de 16 anys per poder allotjar-s’hi. A ella no l’afectava, perquè viatjava amb la seva parella. “Bé, més tranquils estarem”, van pensar. I aquella setmana no va haver ningú que els esquitxés d’aigua ni que els llencés una pilota.Realment aquesta exclusió infantil pot ser una bona idea per gent que no tingui ganes de veure nens, però llavors se m’acudeixen més idees d’hotels que podrien muntar. Podrien fer hotels que no deixin entrar la gent que cridi. No suporto els crits. I ja posats, i seria molt més d’agrair, jo faria hotels on no es deixi entrar als que no utilitzen desodorant. I als que es pugen els mocs ostentosament.Com si la mala educació hagués de ser una cosa només dels nens.Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
9:22
divendres, 11 d’abril del 2008
Li agradava el vestit negre que m’havia comprat fa uns dies. Poc ens pensàvem que aquest vestit seria el que em posaria per anar al seu funeral només 3 setmanes després. Avui, quan escric aquestes línies fa tot just dues setmanes que ens va deixar.
Era en Josep Gumbau, adrianenc orgullós i exdirector del Mercat. Va néixer al barri de Sant Joan Baptista, al davant d’on ara hi ha el búnker de l’avinguda de la platja i els seus últims anys els va passar al Sant Adrià Nord, al costat de l’Ateneu.
Seria incapaç de recordar totes les coses que em va ensenyar: em va ensenyar a estrènyer la mà amb força, a ser honesta, em va ensenyar a redactar, que m’agradessin les tecnologies, a ser molt perfeccionista en tot... Un dia em va dir que havia de mirar de ser la millor, fos periodista o fornera, però m’havia d’esforçar a ser la millor. Tampoc no li feia por ser políticament incorrecte: em deia que l’important no era participar. L’important és guanyar o, si més no, intentar-ho amb totes les teves forces.
Gràcies a les desenes de persones que ens vau acompanyar en el seu adéu. Mig Sant Adrià hi era! Sense drames, només amb bones paraules cap a ell. Se les mereixia.
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
21:05
diumenge, 30 de març del 2008
Si una cosa pot sortir malament, sortirà malament. Dissabte al matí, vaig tard. Fem una calçotada casolana amb els amics. Ens repartim les feines. Jo faig la salsa. Ha corregut el rumor que la faig bona. Però vaig tard. Acabo d’escalivar els alls, el pebrot i els tomàquets. Els afegeixo a la batedora amb la nyora, ametlles, avellanes, pà torrat, oli, sal i vinagre. Nivell 6 de batedora. El màxim. Per Déu, que vagi ràpid, que encara m’he de vestir. Aparto un segon la vista de la batedora i quan hi torno, ai las!, hi ha gotes del romesco a la cafetera, al microones, i a la nevera. Per sort el gruix de la salsa continua dintre de la batedora que -en quin gran moment- acaba de morir.
Afortunadament, tinc una botiga d’electrodomèstics just a sota de casa meva. Em poso l’abric, em mig pentino i baixo corrent a comprar-ne una de nova. M’ho prenc amb una miiiiica de calma i decideixo adquirir una de bona, una que em duri una mica més que l’anterior, si més no. Agafo una dependenta i li demano que m’aconselli, no em fa res gastar una mica més si sé que el nou estri no em deixarà tirada! La noia és molt correcta. M’explica quina és la més cara, la més barata i me’n destaca una que diu que és la millor en la relació qualitat-preu. Com que la marca m’és familiar, li faig cas i la compro.
Pago. Mentro espero el tiquet ve un company seu i comencen a fer bromes. Sobre el fet que ell va a missa cada diumenge. I acte seguit, en un volum una mica més que elevat, li diu davant meu que en realitat és un coi de feixista per anar cada diumenge a l’església. Agafo el tiquet atònita. A banda de la simplicitat del sil·logisme “vas a missa= ets un fatxa”, què hauria passat si jo arribo a ser una fervent catòlica? Em van donar ganes de dir-li que havia d’anar amb compte, que les coses no es feien ni es deien així, ni menys encara davant d’una clienta. Però no tenia temps. Havia de fer la salsa dels calçots!
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
21:03
diumenge, 23 de març del 2008
Stanley Milgram va elaborar als anys 60 a teoria dels sis graus de separació, segons la qual, qualsevol persona està, com a màxim, a sis graus -o apretades de mans- de qualsevol altra persona del món, ja sigui la Reina d’Anglaterra, George Clooney, un pastor gallec o un ramader del Senegal. Òbviament la teoria és absolutament indemostrable, però de vegades les casualitats són absolutament sorprenents. Quatre en vint-i-quatre hores, he tingut.
Divendres al migdia. Resulta que la meravellosa veïna, A, que s’ha instal·lat al costat de casa dels meus pares i que acaba de tenir una nena preciosa per la qual la meva mare està “coladeta” és la cosina de la que va ser la meva millor amiga de la infantesa, S. A la nit sopo a casa d’una companya de feina, C, amb tot el departament. Abans de marxar, li pregunto al xicot d’aquesta noia, R, on treballa i veig que és company de feina de la meva tieta. Dissabte matí m’escriu un amic, A.P. (que també és amic de C) per dir-me que la seva mare havia anat a comprar el vestit pel casament del seu fill (A.P.) i havia anat just a la botiga de la meva mare, I. A la tarda, de calçotada, un dels amics de la meva parella, S.D. ens sorprèn dient-nos que és amic del germà d’un dels nostres millors amics A.T. i que coneix el nostre amic i germà de l’anterior, J.T. (que també és amic d’A.P, per cert).
Petites mostres que la teoria dels 6 graus no va tan desencaminada.
Una amiga meva va conèixer en Damon Albarn, cantant de Blur. Això significa que jo estic a dos graus d’ell i els que em coneixeu, a tres. I les mares dels que em coneixeu, a quatre. I així successivament. Això si és que no coneixeu la meva amiga, que llavors, estareu a menys graus.
Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià
- this big city life;
21:02
