la_meva_altra_Jo

De vegades ens sentim sols, a la nostra ciutat, per molt acompanyats que estem. De vegades ens sentim com un nino trencat, però sempre apareix una espurna d'esperança. Si ens hi esforcem. Aquestes són les columnes que publico al rotatiu setmanal 'L'Independent de Sant Adrià' Que us agradin!

L'independent

Web de L'Independent de Sant Adrià |

blogs de periodistes

Àlex | Juanjo | Myriam | Noemí | Oriol | Roig |

arxiu_de_columnes

de febrer 2007
de març 2007
de maig 2007
de setembre 2007
de febrer 2008
de març 2008
d’abril 2008
de juliol 2008
de gener 2009
de setembre 2009
de desembre 2009

crèdits

blogger
blogskins
brushes: x
lyrics: big city life by mattafix
#id10tdoc; @ruth gumbau

dilluns, 21 de maig del 2007

La S. i l’U. Volen ser pares. No encara. Però passen els 30 i pensen a tenir fills d’aquí no massa. L’U. té molt bona feina. I la S. déu n’hi do, però l’altre dia va fer una entrevista per un lloc encara millor on seria una gran executiva.
El senyor Z. de l’Empresa R. li va dir que estaven a punt de contractar-la. Que els agradava molt. Que treballaria moltíssim –cap problema per la S- però cobraria molt i estaria a una empresa que té molt de prestigi. Però que s’esperés almenys 6 mesos a quedar-se embarassada.
Ai!
L’últim que hauria volgut la S. fóra entrar a treballar a un lloc com R. i en ple procés d’adaptació, haver d’aturar-ho tot per un bebè. Però això ja ho pensava ella sense que el senyor Z. li ho digués.
Però el que per al senyor Z. semblava un consell, per ella va ser una mena de “aquest caprici que teniu de vegades les dones de ser mares... frena’l uns mesos eh, que estem a punt de contractar-te i som R., no qualsevol”.
I això li va fer pensar que potser Z. no era el seu cap ideal. I potser R. no és l’empresa que ella es pensava. I potser ni tan sols la contracten. Però té molt clar que Ella sap quan s’ha de quedar embarassada. I que no serà per caprici. I que per difícil que sembli –i ho és- les dones treballadores del segle 21 són mares responsables. Igual que segur que ho va ser en el seu dia la mare del senyor Z. Encara que ell no li doni importància

Etiquetes de comentaris:

- this big city life;
0:59