Sempre he comptat els anys de setembre a setembre enlloc de gener a desembre. Deu ser perquè sóc periodista esportiva. Els meus anys van des del començament de la lliga fins que s’acaba i torna a començar el xou.

“L’any” no ha pogut començar pitjor. Amb la mort d’Antonio Puerta hem omplert planes i planes dels diaris i minuts i minuts de televisió parlant d’ell. Una mort que va tenir la trista coincidència de coincidir amb la de l’escriptor Francisco Umbral. Puerta, però, va eclipsar tota l’actualitat informativa durant 3 dies.

Amb 22 anys, tot el que va fer aquest jove jugador en la seva vida professional, el va fer segurament més conegut per a tots nosaltres que tota l’obra sencera d’Umbral –per molt prolífica que fos. I això el feia més proper a nosaltres. Proximitat. El criteri periodístic número 1. L’altre criteri rei és tenir imatges d’un fet. De poc val una notícia si no tens una fotografia o unes imatges en vídeo per il·lustrar-la. I en aquest cas, la notícia era una bomba total: una mort en directe, amb milers de persones veient-ho a un estadi, milions més per televisió, i amb un actor que representava el seu paper en l’esport rei, el futbol. La mort de Puerta tenia tots els ingredients per esdevenir tota una bomba informativa. I em sembla força bé el tractament que n’han fet els mitjans. Dol excessiu? Potser sí, però –per un cop- sentit de debò.

Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià