David Beckham, Thierry Henry i Wayne Rooney. Què tenen en comú a banda de ser tres futbolistes famosos? Doncs que els tres eren objectius de la xarxa terrorista d’Al Qaeda. La raó (si és que pot haver una raó?) Doncs la suposada mala influència que aquests 3 cracks del futbol exerceixen sobre els joves musulmans.

A banda de ser del tot menyspreable l’elaboració de llistes terroristes, anem a una altra qüestió. Suposant que Becks, el Blaugrana Henry o Rooney “distraguessin” els joves musulmans de les seves obligacions, són ells 3 culpables? No tindrien cap mena de responsabilitat en absolut aquests nois de moral musulmana “distreta”? És a dir, fins a quin punt es pot culpar algú altre de les nostres accions o omissions?

Molts prefereixen fer el que els dictin els professors, pares, marits o fins i tot governants, abans que prendre una decisió per ells mateixos. Per què renunciar a la llibertat quan ens omplim la boca de l’important que és gaudir-ne? Per por. Por a escollir, por a equivocar-nos, por a la responsabilitat. Jean Paul Sartre va parlar sobre aquesta por. Per al l’existencialista francès, la possessió de llibertat causa angoixa en l’home. Però aquesta s’ha de superar i començar a fer eleccions. Eleccions que ens portaran pel bon o pel mal camí i que exigeixen un compromís. Sartre deia que quan ens adonàvem del caràcter absurd que té l’existència, apareixia la nàusea. La mateixa nàusea que sentim quan llegim una llista terrorista.

Etiquetes de comentaris: L'Independent de Sant Adrià